William Blake (1757-1827)

Poeta, pintor, gravador i místic anglès. Profundament religiós, va crear un món propi amb una complexa mitologia personal. Considerat un preromàntic, va defensar la imaginació davant de la raó.

Com a pintor, Blake es va revoltar contra el neoclassicisme i es va sentir lliure per posar les seves visions sobre el paper com només havien fet fins llavors els poetes i, de la mateixa manera que els artistes medievals, no buscava la representació acurada sinó la plasmació dels seus somnis.

Com a poeta, contraposa innocència i experiència, estats oposats de l'ànima humana, fins que arriba a la conclusió que la verdadera innocència resulta impossible sense l'experiència, transformada per la força creativa.

Blake veia la poesia i les arts visuals com dos mitjans d'un esforç espiritual unificat i va publicar els seus poemes amb il·lustracions pròpies.

Només uns quants contemporanis van creure en el seu art. Poetes posteriors, com Yeats i Emily Dickinson van assimilar les seves visions i el seu estil literari. En pintura, ha influït sobre tot en el moviment surrealista. Avui se'l posa com a exemple d'artista total i se'l reconeix com una de les figures més importants de l'art anglès.

DANSA

Abans que apunti el matí, la joia s’obre al cor de les flors,
joia fins a les llàgrimes, i el Sol ixent les eixuga: la farigola boscana primer
i la ulmària borrissolada i suau, ondulant entre els joncs,
saltant en l’aire lleument, menen la dolça dansa: desvetllen
el lligabosc adormit en el roure; l’airosa bellesa
festeja al grat del ventet; l’arç blanc, l’arç gentil
obre cent ulls amables; escoltant, la rosa encara dormia:
ningú no ha gosat deixondir-la: obre aviat el seu llit de cortines vermelles
i surt, majestuosa en la seva beutat. Cada flor,
el gessamí, l’englantina, el clavell,
la jonquilla, el dolç lliri que obre el seu cel: tots els arbres,
les flors i les herbes omplen l’aire aviat amb la innúmera dansa.
Però tot amb un ordre dolç i gentil...
(Trad. Marià Manent)

Calendula officinalis

M'agraden els boixacs
tant ben oberts
com mig closos.
L'aigua del gerro,
goluts, eixuguen
i s'esplaien mandrosos:
un camp de girasols
dins de casa, en diríeu.

Apunt d'estiu

Ara el cel és tot blau dins el matí.
Només un petit núvol blanc -molt blanc:
una verge s'ha deixat el coixí.
J. Salvat-Papasseit

Estava prenent el sol a la gespa d'una piscina de Seva. Hi havia un soroll de fons format per les converses de les àvies i els crits i xipollejos dels nens, excitats per la perspectiva de les llargues vacances. A les dues tothom va començar a marxar i s'instal·là un silenci trencat només pels refilets d'alguns ocells. Quan em vaig aixecar per fer un últim bany en solitari vaig veure que en un angle de la piscina havien quedat arraconades tres pilotes, de la mateixa mida, dues amb franges blanques i blaves i la tercera, situada al mig, amb franges blanques i vermelles. Una brisa lleugera que es va començar a aixecar va fer el bany encara més plaent. De la piscina estant, em vaig adonar que les tres pilotes havien deixat el seu racó i estaven lliscant sobre l'aigua, en diagonal. Al cap d'un moment, quan la brisa va bufar amb una mica més de força, les pilotes es posaren a giravoltar i, ben juntes, es desplaçaren, primer un parell de pams a la dreta, després a l'esquerra, després cap endavant i després cap endarrera, sense deixar de girar, fins a tornar a la posició inicial. La seqüència dels moviments plens de gràcia es va anar repetint amb la mateixa cadència. Quan vaig marxar, les pilotes continuaven la seva coreografia aquàtica. Aquell dia, 30 de juny de 2009, va morir sobtadament Pina Bausch.

Qualsevol nit pot sortir el sol

La capbussada en la Nova Cançó ha anat fent surar un munt de records de joventut que n'han arrossegat d'altres d'adolescència i d'infantesa. De cop m'he vist escoltant el programa de ràdio "Discos solicitados" que s'emetia els matins de diumenge. Sempre em preocupava una mica que les persones a qui es dedicaven les cançons no estiguessin atentes al programa en aquell moment i s'ho perdessin.

Dedico amb tot afecte Qualsevol nit pot sortir el sol a professors i alumnes de les classes de Català.blogs de l'Escola de la Dona.

Homenatge a la Nova Cançó

Objecte quotidià

Torradora argentada:
la cuina se n'enjoia
quan la llesca de pa
s'hi llança erma i gebrada;
veiéssiu com en surt
d'olorosa i daurada.

(homenatge minúscul a Joan Salvat-Papasseit)

Reflexió a propósit d'Atenea

No es pot dir que la dona hagi estat en cap moment protagonista de la història. La iconografia occidental està farcida de déus, guerrers, reis, filòsofs, savis i herois de tota mena . En nombre molt menor, també hi ha personatges femenins importants que quasi sempre es divideixen en dues tipologies ben diferents. Poden ser personatges terribles, des de les sirenes que volien fer naufragar Ulisses fins a les dones fatals de les pel·lícules de Hollywood que eren la perdició dels homes. O poden ser personatges positius però, en aquest cas, han de ser verges. Verge fou la totpoderosa Atenea, Verge va restar la Mare de Déu, Verges eren totes les màrtirs que van oferir llur vida immaculada als botxins i per sempre més han estat venerades. Perquè una dona amb una vida sexual gratificant no ha pogut pujar mai a cap pedestal?