Avui, vint-i-cinc d'abril,
he passejat vora el mar:
grans onades s'han alçat
amb activitat febril.
Sóc una més entre mil,
famolencs de brisa i sol.
M'agrada observar els pardals
quan picotegen la sorra
valents entre cossos, roques,
tovalloles i tendals.
Qui pogués amb ells volar,
avui vint-i-cinc d'abril.
Un vers àgil ,entenedor ple d’imatges .El desig d’alçar el vol quantes vegades ho hem sentit!. M’ha agradat molt.
ResponEliminaRaimunda
Sencill i emotiu. Només amb les paraules ja et fas la teva propia imatge. Què bonic és fer volar la imaginació, oi?
ResponElimina