Recital Marina Rossell

Emily Dickinson (1830-1886)

L'obra de la poeta nord-americana Emily Dickinson tracta temes universals com l’amor i la mort a més de descriure petits moments quotidians. Els seus poemes són rítmics, de paraules senzilles i llenguatge el•líptic, i s’allunyen de l’estil florit de l’època. Va publicar molt poc i, després de la seva mort, a les primeres edicions, els seus versos es van modificar substancialment. No va ser fins als anys seixanta del segle vint que la seva poesia va ser publicada íntegrament, amb les grafies i puntuació que utilitzava l'autora i que ajuden a donar ritme als versos. Actualment Emily Dickinson junt amb Walt Whitman són considerats els poetes americans més importants i influents del segle XIX.

Emily Dickinson, era filla d'una família d'intel·lectuals, i va estudiar en escoles prestigioses. A partir dels 30 anys va dur una vida retirada, reclosa a la casa familiar, però estava subscrita a diaris i revistes que la mantenien al corrent del que succeïa al seu país i al món. Va escriure una gran quantitat de cartes a amics i familiars, que també van ser publicades posteriorment. El seu caràcter introvertit i la seva vida apartada han donat peu, paradoxalment, a moltes especulacions i han inspirat moltes biografies.


Poemes

L’aigua, s’aprèn de la set.
La terra, pels oceans navegats.
L’estremiment, mitjançant l’angúnia.
La pau, per les batalles contades.
L’amor, en la floridura del record.
Per la neu, els ocells.
(Trad. Joan Cerrato)

La nau millor per a anar lluny
sempre serà un bon llibre.
No hi ha corser que corri més
que el de la poesia.

Àdhuc els pobres poden fer
aquesta travessia
sense pagar res de pontatge.

Oh que barat resulta el carro
que duu una ànima humana!
(Trad. Agustí Bartra)

Saber portar el bocí de nit, quan ens pertoca,
o bé el tros de matí,
i omplir-nos la buidor de benaurança
o potser de menyspreu saber-la omplir.

Ací una estrella i, lluny, una altra estrella:
el viarany alguna oblidarà.
Ací una boira, enllà més boira encara:
després, el Dia clar!
(Trad. Marià Manent)

Tant com el cel la ment és ampla.
Posa'ls, si n'has dubtat,
junts, i veuràs que un cap dins l'altra,
i encara tu al costat.

Més que la mar la ment és fonda.
Ajunta'ls, blau i blau:
s'absorbiran talment l'esponja
que dins el cubell cau.

La ment i Déu pesen igual.
Si alçar-los de debò
tractes, sabràs que s'agermanen
com els mots i llur so.
(Trad. Agustí Bartra)