Qualsevol ho entendriaQualsevol ho entendria,
és ben senzill i clar:
que no m'estimes gens
i que mai no ho faràs.
Per què així m'arrossego
cap a qui m'és estrany
i per què cada vespre
per tu he de resar?
Per què el company deixava
i el meu nen rinxolat,
la vida qu m'estimo
i el meu país natal,
i, en ciutat estrangera,
vaig com captaire errant?
Oh quina joia sento
perquè et veuré aviat!
Requiem (fragment)
Ja aixeca la seva ala la follia
per cobrir la meitat de la meva ànima,
em fa embriaga amb el seu vi de foc
i em xucla cap a la més fosca vall.
He ben entès com ara em cal
acceptar la seva victòria
i copsar tot el meu desvari
com si el deliri d'un altre veiés.
I sé que no m'ha de deixar
que m'endugui res amb mi:
(el meu prec insistent és endebades
i l'enfureixo de tant suplicar.)
Ni l'esfereïdora mirada del meu fill,
com un lament fet pedra,
ni el dia en què esclatava la tempesta,
ni l'hora en què ens trobarem al davant de les reixes,
ni la frescor tan dolça de les mans,
ni l'ombra tremolosa dels til·lers
ni cap ressò, tènue, llunyedà,
del darrer mot de consolació.
La casa de la Fontanka, 4 de maig de 1940
Traducció: Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova
Dibuix d'Amedeo Modigliani (1911) i retrat de Natan Altman (1914)
Sempre constructiva i treballadora, M. Carme, investigadora incansable. Crec que aquest any treurem molt profit aprofundint en l'obra d'aquests poetes. T'agraeixo moltíssim els comentaris. A mi també m'agrada seguir els blogs de tothom, com fas tu perquè crec que així aprenem més.
ResponElimina